Es calcula de 200 milions de nenes i dones al món han patit l’extirpació total o parcial dels seus genitals externs amb l’objectiu d’eliminar el plaer sexual en les dones.
És una pràctica tradicional de la qual es creu que potencia la bellesa, l’honor, les possibilitats de matrimoni, l’estatus social i la castedat d’una noia. No obstant això, causa grans dolors i pot portar a hemorràgies perllongades, infeccions, infertilitat i fins i tot la mort.
A causa de la naturalesa privada del problema, és impossible estimar el nombre total de morts degudes a la mutilació genital femenina.
Acabar amb aquesta pràctica és de vital importància per garantir el dret a la salut, la supervivència i la igualtat de milions de nenes.
La pràctica és considerada per Nacions Unides una violació dels drets humans de les dones i de les nenes.
Al desembre de 2012, l’Assemblea General de les Nacions Unides va animar als estats, el sistema de les Nacions Unides i la societat civil a lluitar per aconseguir la seva eliminació a través de la Resolució 67/146.
La subcomissió de Drets Humans de l’ONU va adoptar el 6 de febrer, en referència al 6 de febrer de 2003, data en què Stella Obasanjo, primera dama de Nigèria i portaveu de la Campanya contra la Mutilació Genital Femenina, una declaració oficial sobre “tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina “a l’Àfrica durant la conferència organitzada pel Comitè Inter-Africà en Pràctiques Tradicionals que afecten la Salut de Dones i Infància (IAC).
